"Les notícies sobre
la cooperació i el desenvolupament encara ocupen molt poc espai en els mitjans
de comunicació tant en la premsa escrita com en els mitjans audiovisuals, malgrat que enquestes realitzades ens demostren que aquests
temes interessen a la població. Si analitzem el paper de les dones en aquestes
informacions el panorama encara és més decebedor. Aquesta és una de les
conclusions de la taula de debat sobre gènere, cooperació i mitjans de
comunicació, organitzada per Ajuda en Acció, i Intered, dins de la campanya
"Mou-te per la Igualtat. És de Justícia ", que s’ha celebrat
al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i que va comptar amb l’assistència de
34 persones, entre periodistes, expertes de gènere, i responsables institucionals
de cooperació i membres d’ONGD.
"Tot i que
falta molt camí per recórrer, cal reconèixer que la presència de les dones en
les informacions sobre cooperació, en els darrers anys
ha augmentat, i això està canviant gràcies al dels diferents actors de la cooperació, ONGD’s i administracions públiques”. Aquesta visió optimista la va transmetre a al
taula David Minoves, director general de
Cooperació al desenvolupament i Acció
Humanitària, que va informar de l’aprovació per part del govern català del nou Pla
Director de la Cooperació catalana 2011-2014 i va comentar que. “malgrat que es temia una retallada sensible del
pressupost de cooperació per la crisi, cal subratllar que ben al contrari, es
proposa un augment considerable. Estem davant d’un pla ambiciós i de futur, que
només necessita per la seva aplicació de l’aprovació al Parlament català".
Superar el
tractament informatiu "victimista" de les dones
[@more@]
Marta Macias, directora de la Fundació Ajuda en acció
a Catalunya va obrir l’acte saludant als
participants a la segona taula de debat sobre el segon informe titulat:
"Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de
comunicació" que centra la seva
primera part en l’estudi dels diferents enfocaments de desenvolupament amb
perspectiva de gènere, la segona part es dedica a elaborar 5 eixos d’anàlisi
que contribueixen a l’examen d’alguns exemples de representació de la
cooperació internacional en la premsa escrita, en la televisió i en la ràdio.
(Secció + cooperació del diari Avui, el
reportatge “Haití: hora zero” del
30 minuts, i el programa Solidaris de Catalunya Ràdio).
Per
la seva banda Maria Montesinos, directora de la Fundació Indera, va subratllar
com a responsable de l’informe, la
orientació positiva i pràctica en la línia de "visibilitzar la presència i
el treball de les dones ", amb treballs periodístics que van molt més
enllà i donen altres opcions al tradicional" victimisme "en el
tractament d’aquest tipus d’informacions".
Amanda Alexaniam, també d’
Indera, i coordinadora de l’informe, va afegir que: "s’ha complert un dels
seus objectius que era fomentar un debat obert sobre la representació de les
relacions de gènere en els mitjans de comunicació a
Catalunya, tant en els mitjans audiovisuals com en la premsa escrita ".
Segons Alexaniam, l’informe incideix en
que el tractament de les dones en la cooperació té a veure amb el paper de
"subdesenvolupament" i pobresa que s’adjudica
als països receptors d’ajuda, que
considera , especialment a les dones, com a subordinades,
dependents i víctimes. "Normalment les històries d’èxit de les
dones del Sud no interessen".
Eduard Sanjuan, director
del programa setmanal de TV3: 30 minuts, va
explicar perquè el reportatge analitzat sobre Haití donava un
veritable protagonisme a les dones: "el nostre programa ens permet una certa
reflexió – i ens vam adonar que en la informació diària el paper de les dones
quedava ocult o les exposava només com a víctimes, i estava clar que les que
estaven traient a la seva comunitat i les seves famílies endavant, ja des de l’inici
dels terratrèmols, eren grups de dones organitzades". Rita Marzoa, directora del programa de ràdio Solidaris va agrair la menció positiva
del programa que dirigeix a Catalunya Ràdio, i va
comentar que resultava difícil, en el marc de
la inèrcia diària del treball i de la manca de
temps, aturar-se a pensar en el paper de les dones i ressaltar-ho. D’altra banda, l’informe, que jutja molt durament
l’absència de les dones en la majoria dels mitjans, també destaca com a exemple
positiu la secció setmanal de "Cooperació", de doble pàgina al diari
Avui, i es va felicitar a les periodistes
responsables de la mateixa, encara que cap d’elles va poder assistir a
aquesta taula de debat.
Més perspectiva de gènere en totes les informacions
Segons Elvira Altés,
professora i investigadora de gènere: "cal superar la idea de que perspectiva de gènere és publicar més notícies
de dones malgrat que també les seves accions mereixin una major presència -subratllava,
però, que el que cal preguntar-se davant de
cada notícia és com afecta a homes i dones. La perspectiva de gènere
representa l’eix central en el progrés cap a una comunicació que compleixi amb
els objectius d’informar, generar opinió i remoure consciències ". Segons
ella, és necessari identificar els elements claus en l’estructura de les
relacions desiguals de poder i, en conseqüència, cercar informació entre les
dones, i preguntar-les sobre tots els
assumptes informatius. Pel que fa a la
cooperació, Silvia Galià, responsable de premsa de la FECONG (Federació
d’ONGD), remarcava que "es tracta d’informar i comunicar sobre cooperació
al desenvolupament des d’una visió positiva i més igualitària, tot fent una major pedagogia entre
periodistes i mitjans sobre el treball i resultats de la cooperació en clau
femenina ".
Eva Peruga, defensora
Igualtat d’El Periódico de Catalunya, va expressar
que en el mitjans corren mals temps per a la cooperació i la solidaritat:
"Vivim un moment polític i econòmic complicat, i la perspectiva de gènere
no és una prioritat. Es dóna més importància a temes polèmics com el burka, que les pròpies dones que els fan servir… Segons
ella “tot té un component d’espectacle, i sembla que ens interessi més la"
pornografia de la pobresa" que conèixer
les causes o aportar solucions. Segons ella, l’única manera d’avançar és
"fer lobby i pressionar per tal que
s’introdueixin en els mitjans altres mirades, i altres temes".
Tant les i els
professionals de la informació com l’àmplia representació del món de la
comunicació i les ONGD, van estar d’acord que "la inclusió de la mirada,
el treball i les propostes de les dones ens porta una informació més rica i
inclusiva, en la qual la diversitat, la interculturalitat i la igualtat
de gènere sigui una realitat ". "És a
dir – en paraules d’Esther Fernández, directora d’incidència social de TV3- en
donar una imatge més completa i menys estereotipada que
permet crear un pont entre diferents realitats en el món i deixar de reforçar
idees preconcebudes i discriminatòries". Per la seva banda Gemma
Lienas, escriptora i feminista, que publica un article d’opinió setmanal a El País, es va mostrar una mica escèptica i va comentar que segueix sent molt difícil aconseguir
una veritable atenció dels mitjans tradicionals, "i no obstant això tenim
el camp de les noves tecnologies al nostre abast. Cal
seguir impulsant mitjans alternatius, blocs, augmentar la nostra presència a
les xarxes socials d’Internet, perquè s’ha d’arribar
al públic més jove. Sabem que la joventut ja no busca la informació en mitjans
impresos ni a les cadenes de televisió, sinó
en els espais interactius d’Internet, en fòrums i també a la ràdio"
A l’acabament del debat
es va llegir un informe de "Recomanacions" consensuat entre Ajuda en
Acció i Intered, dirigit a periodistes, mitjans de comunicació i representants
d’ONGD.
Text: Julia López Fotos: Susana Villafañe
i més igualitària, tot fent una major pedagogia entre periodistes i mitjans sobre cheap mlb jerseysel treball i resultats de la cooperació en clau femenina “.